BURNOUT DOCENT O LA SÍNDROME DEL PROFESSOR CREMAT

El burnout docent, conegut també com la síndrome del professor cremat o la síndrome d’esgotament professional, es caracteritza per símptomes com la despersonalització, el cansament emocional o la manca de realització personal. És una manifestació de l’estrès laboral crònic i suposa un problema psicosocial i un risc per a la salut.

Genera moltes baixes laborals que solen quedar catalogades com a baixes per depressió, doncs el burnout no està reconegut com a tal com a malaltia laboral (encara que està previst que l’OMS la inclogui a partir del 2022). Els experts parlen de “problemàtica psicosocial”, tant per les seves conseqüències, com per la importància de factors del context laboral en el seu desenvolupament. Algunes de les professions amb índex més alts de burnout són precisament professions altament vocacionals com la docència o professions de l’àmbit sanitari, amb el punt comú que impliquen treballar amb persones de manera intensa i continuada.

En un treball presentat a la UIB (David Sánchez, 2014), es va detectar que un 33% del professorat de secundària de les Illes Balears presentava símptomes de burnout. Són símptomes característics d’aquest problema: fatiga tant física com mental, sensació de buidor, de no poder donar més de sí, actitud de distanciament emocional, irritabilitat, canvis d’humor, cinisme, insensibilitat o enduriment emocional, apatia, manca d’empatia envers els altres, sentiments d’inutilitat, d’ineficàcia i baixa autoestima professional.

El burnout genera en les persones que el pateixen una gran insatisfacció i sentiments d’infelicitat que es poden estendre de l’àmbit laboral a l’àmbit personal. A més, pot generar una desconnexió i manca d’empatia envers els altres que complica les relacions i la convivència amb els companys, alumnat i famílies, i afecta al rendiment i a la qualitat de l’ensenyament. Els nivells de burnout elevats augmenten el risc de patir trastorns psicològics i físics, dificulten el manteniment d’hàbits de vida saludables i deterioren les relacions.

No obstant, malgrat la freqüència i la importància d’aquest problema, és un tema silenciat i poc tractat. La complexitat de les seves arrels, que tenen a veure amb característiques organitzatives del sistema educatiu, amb factors del context concret de cada centre i amb factors individuals requereix un abordatge des de diferents fronts i des d’un punt de vista preventiu a més d’intervencions personalitzades. A més, la situació de pandèmia ha agreujat el risc de patir-lo per l’alt estrès viscut a nivell organitzatiu, emocional i interpersonal.

La Psicologia ens aporta eines per afrontar aquestes situacions de crisi vital. No podem canviar les circumstàncies, però sí treballar per impulsar estratègies d’afrontament més saludables, donar suport a la ventilació emocional dels docents, facilitar l’adaptació dels professionals a la situació, augmentar la motivació i acompanyar-los en un procés d’empoderament i creixement personal. Identificar el problema i demanar ajuda és la primera passa.

(versión del artículo en castellano aquí)

Al Gabinet Gran, durant el 2021, feim preus reduïts per a personal docent i/o sanitari.

Més informació:

623 005 405

gabinetgran@gmail.com

Xerram?