LA PADRINA TÉ POR DEL WATSAP? COM AJUDAR LA GENT GRAN A UTILITZAR LA TECNOLOGIA.
Per a moltes persones, no resulta fàcil integrar-se al món digital, sigui per falta de coneixements o de recursos, o per por a allò desconegut. Tasques que a nosaltres ens poden resultar molt senzilles, com enviar un watsap, escriure un mail o fer una videotrucada, per a moltes persones poden resultar altament frustrants i generar incomoditat o malestar. Fins i tot es parla de “Tecnofòbia” per referir-se a l’aversió a la tecnologia que dificulta l’adaptació al canvi tecnològic i que pot provocar símptomes d’ansietat i conductes d’evitació davant l’ús de dispositius tecnològics (com ordinadors o smartphones, entre d’altres) o de tot allò relacionat amb les noves tecnologies.
D’altra banda, la bretxa digital (la desigualtat en les oportunitats d’accés a les noves tecnologies) és molt més gran en determinats col·lectius, un d’ells, el de les persones majors. Això, en el context històric de pandèmia que estam vivint, pot suposar un problema afegit, doncs dificulta l’accés a noves formes de comunicar-se i d’accedir a molts recursos, augmentant l’aïllament i els sentiments de soledat, inseguretat o tristesa.
Què podem fer per ajudar-les a utilitzar la tecnologia? Anem a veure algunes pautes per afavorir l’aprenentatge de l’ús de la tecnologia, que permeti reduir la bretxa digital i les sensacions d’inseguretat:
Com introduir el nou dispositiu a utilitzar? És fonamental fer una transició basada en els dispositius previs que ha utilitzat la persona i les seves circumstàncies, no és bona idea regalar pel nostre compte un dispositiu sense tenir present què li pot agradar o ser més fàcil a la persona concreta. Per exemple, si el nostre pare utilitza un telèfon de teclat amb el qual s’hi troba còmode, però no hi pot instal·lar apps i li agradaria aprendre a usar el watsap, podem plantejar l’ús d’un smartphone amb una targeta de dades de manera que pugui mantenir el dispositiu amb el qual se sent segur i aprengui gradualment amb l’altre.
Com fomentar la seguretat a l’hora d’aprendre? Hem de tenir paciència i transmetre que els donarem suport, que no ho han de fer tots sols. Calen habilitats didàctiques, utilitzar un llenguatge planer, dedicar-hi el temps suficient i no voler córrer. No hem de perdre de vista que l’objectiu final és que puguin utilitzar les eines tecnològiques de manera autònoma. Podem deixar en un paper les instruccions bàsiques perquè practiquin i utilitzin allò que més els interessi.
Cal ajudar-los a familiaritzar-se amb l’aparell i l’entorn. Per exemple, dedicar un temps a mirar la pantalla i a entendre el que hi veuen. S’ha de deixar la pantalla el més neta possible: eliminar icones del que no s’ha d’utilitzar, desactivar actualitzacions i notificacions, llevar claus d’accés, establir accessos directes a allò que més hagin d’utilitzar, etc, simplificant al màxim l’ús dels dispositius. Abans de començar a trastejar nosaltres amb el dispositiu, hem de saber quin és el propòsit que té la persona i quines utilitats li veu. Això ens permet donar-li una solució concreta mentres explicam el funcionament i no agobiar amb informació descontextualitzada. Per exemple, si li agradaria poder llegir notícies dels diaris, podem centrar l’explicació en aquesta activitat.
Eliminar el “pànic als botons” o a les errades. Deixar clar que sempre es pot tornar enrere o desfer accions, i repetir les seqüències de passos les vegades que sigui necessari fins que la persona s’hi trobi tranquil·la.
Més endavant, podem oferir altres opcions que permetin ampliar el ventall d’utilitats i les motivin a desenvolupar-se més en el món digital, com per exemple compres, gestions bancàries o accés a continguts d’interès. L’objectiu és que percebin que poden fer accions que els faciliten la vida o accedir a coses a les quals abans no hi podien accedir.
Entre tots i totes podem contribuir a millorar la qualitat de vida de la gent gran, realitzant un acompanyament compromès en el seu aprenentatge tecnològic, el qual afavoreix l’estimulació cognitiva i permet combatre la soledat i l’aïllament. L’empoderament digital de la gent gran és també una qüestió de justícia social: els permet accedir a noves formes de comunicació i obrir vies de participació en la societat adaptades a la situació actual.
(Versión del articulo en castellano aquí)
gabinetgran@gmail.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada